dijous 21 de gener de 2010

Vinyes verdes vora el mar

Vinyes verdes vora el mar,
ara que el vent no remuga,
us feu més verdes i encar
teniu la fulla poruga,
vinyes verdes vora el mar.

Vinyes verdes del coster,
sou més fines que la userda.
Verd vora el blau mariner,
vinyes amb la fruita verda,
vinyes verdes del coster.

Vinyes verdes, dolç repòs,
vora la vela que passa;
cap al mar vincleu el cos
sense decantar-vos massa,
vinyes verdes, dolç repòs.

Vinyes verdes, soledat
del verd en l'hora calenta.
Raïm i cep retallat
damunt la terra lluenta;
vinyes verdes, soledat.

Vinyes que dieu adéu
al llagut i a la gavina,
i al fi serrellet de neu
que ara neix i que ara fina...
Vinyes que dieu adéu!

Vinyes verdes del meu cor...
Dins del cep s'adorm la tarda,
raïm negre, pàmpol d'or,
aigua, penyal i basarda.
Vinyes verdes del meu cor...

Vinyes verdes vora el mar,
verdes a punta de dia,
verd suau cap al tard...
Feu-nos sempre companyia,
vinyes verdes vora el mar!

Josep Mª de Sagarra


video

dimecres 20 de gener de 2010

I no tens amics? POBRET!

La puntuació està molt mal feta, cosa
que en dificulta la comprensió.
Quan de temps has dedicat a aquesta
"profunda reflexió"?

Gràcies professores de Llengües pel vostre suport
(I visquin les ironies i sarcasmes).

Resposta Correcta;
"El mateix que tu dediques a follar."
Evidentment com de costum, vaig errar.

divendres 15 de gener de 2010

Com són els homes

En el fons tots els homens són febles,
i amaguen aquesta feblesa sota una capa d'actituts, més o menys gruixuda,
totalment superficial.

N'hi ha que són sarcàstics i rebaixar als altres els fa sentir més forts.
N'hi ha de fatxendes que s'autoinculquen una superioritat inexistent per a sentir-se millors.
De molts se'n diu que són homes forts
per caure en l'error provocat per la vanitat de creure que són solsament allò superficial.
Però o en el fons són dèbils, o simplement són bèsties.

Els únics, però, que sobreviuen a la tormenta de la vida
són aquells que amb valentia somriuen al destí,
abraçant allò que ténen i el que encara és per venir.
I malgrat ser conscients de sa feblesa no témen res
puix la seva arma és l'esperança i el seu escut un cor enorme.

-. Guillem
Tens uns ulls que em porten allà on mar i cel es troben

dilluns 23 de febrer de 2009

Jo escric prosa poètica,
car la poesia no em serveix,
puix que m'he de mirar la mètrica;

I això vol dir segar paraules,
matar mots, destrossar estrofes,
congelar-me l'interior,
i bloquejar el torrent que neix de mon cor.

Vergonya

Quan simplement respiro estic content,
però quan penso m'entristeixo,
m'adono de la crueltat de la gent,
del mal que fan per quatre monedes d'argent,
i, sincerament, m'esgarrifo quan imagino si enlloc de quatre,
en fossin cent.
I és que de vegades m'imagino a tota aquella gent que estimo
venent al diable el cor per tres monedes d'or.
I quan aquest sofriment ja no aguanto,
tot de sobte m'ilumino, em desperto,
i submís, per no patir, simplement respiro.

-. Guillem.
(Çò és només un esbós)

dilluns 2 de febrer de 2009

LA CLAVE

Si de joven te enseñaron que los arboles y las flores no pueden caminar
ya de mayor la vida te enseña que robles como vosotros,
flores como vosotras, sí pueden andar, saltar, bailar;
porque en el fondo esconden voces, vidas, soles, lunas,
huellas que te muestran un camino hecho y otro por hacer.
Aprender siguiendo las huellas y dejando la propia
Dejar cada uno la suya pueda ser la clave porque quizás antes que el amor,
la amistad, la fama, el dinero; lo que deja huella en el camino es la verdad.

Quizás sea esa la clave

-. Zulu 9.30

http://www.zulu930.com/

dijous 29 de gener de 2009

Al cor d’un remot bosc pirenenc, un mascle de gall fer s’acosta a la femella amb la cua aventallada, les plomes eriçades per tal de semblar més gros i potent, el bec dirigit al cel com dient “atenció, nanos, que jo sóc perillós, aparteu les criatures, que ve el mascle que fa por...”, la cresta més roja que mai, tots els músculs en tensió, fent saltironets per demostrar la seva masculina puixança... 

La femella se’l mira. Serà un bon llavorer, per a la seva descendència? No en neixerà cap de tarat o d’incapaç d’afrontar la dura lluita per l’existència? L’observa atentament, veient el bec alçat, la ploma eriçada, el ventall de la cua... observa si és àgil, si és gros, si és fort, si és assenyat. L’està evaluant, l’està examinant de debò. ...Aleshores, de sobte, el mascle, enardit i excitat per la situació, decidit a conquerir el dret d’ús de la vagina de la futura parella, engola la veu i es posa a cantar “libreeeeeeee, com un urogallo lascivo yo soy libreeeeeeee...”

-. De n'Untikesk, als fòrums debate-Europe.

Quin gran mestre! xD

 
Wordpress Theme by wpthemescreator .
Converted To Blogger Template by Anshul .