dilluns, 6 de juny de 2011

ALT: "L’autonomisme és crisi"

Tres anys de crisi econòmica ens mostren al món una gran varietat de mesures governamentals per superar-la. Hi ha qui abaixa impostos, hi ha qui els apuja; hi ha qui injecta diners al sistema financer, hi ha qui aj...uda directament les empreses amb crèdits i avals; hi ha qui estimula les exportacions, hi ha qui encareix les importacions; hi ha qui augmenta els subsidis i les pensions, hi ha qui fomenta les obres públiques. Cap govern, però, té a l’abast disposar dels diners equivalents al 10% del PIB, sense cost de cap mena, per finançar les mesures que pren, només poden obtenir diners endeutant-se o augmentant la pressió fiscal, o rebaixar la despesa pública.

Catalunya és l’excepció. No tenim Estat sinó una comunitat autònoma, de manera que la nostra paròdia de Govern i el nostre Parlament de fireta, en mans dels autonomistes, no poden fer més que retallar despesa pública, consentir que Espanya ens robi 60 milions d’euros cada dia, i fer patir la gent per culpa de la seva complicitat en el saqueig espanyol. Febles davant els forts, Mas i CiU s’hi rabegen contra els febles, contra el propi poble, escanyant-lo sense cap perspectiva i horitzó que no sigui la promesa d’un acord beneficiós amb el nou govern que els espanyols escullin l’any 2012. Cap mesura important i eficaç pot prendre l’autonomisme excepte ajupir-se i retallar, que ciutadans i empreses paguin impostos sense rebre contrapartides, i plorar com a impotents front a les decisions d’un Estat que ens saqueja en benefici dels seus nacionals, els espanyols. Més de 9.000 milions d’euros ens ha robat Espanya als catalans d’ençà que tenim el govern dels millors, a la seva vista, ciència i paciència i sense oposar-s’hi.

També som excepcionals els catalans perquè és al nostre abast disposar cada any sense cap cost de més de 20.000 milions d’euros, més del 10% del PIB, si impedim que els espanyols ens robin els nostres impostos. Podríem duplicar la despesa en sanitat, quadruplicar la despesa en ensenyament, multiplicar per 16 la inversió en obres públiques, i per 40 la quantitat dedicada a avals i crèdits a les empreses. Podríem triplicar els pressupostos dels ajuntaments, i augmentar un 60% el pressupost de la Generalitat. No és necessària cap retallada, el que és necessari és que disposem dels nostres recursos i impostos, però l’autonomisme governant mira cap a una altra banda i no resol res.

La crisi econòmica llança una crua llum sobre la irrellevància de la paròdia de govern que patim a Catalunya. Parlaran i proposaran sense decidir res, perquè no tenen res a decidir. Diran i potser es creuran que s’ocupen dels problemes de la gent, però només en parlaran, perquè és l’únic que poden fer. Fracassat l’Estatut i el finançament, sense cap possibilitat d’acabar amb l’espoli fiscal i el domini d’Espanya, reduïts a província escanyada i sense poder, engolits per una crisi paorosa sense competències i sense diners, només una cosa pràctica és a l’abast dels nostres representants perquè els catalans puguem decidir sobre els nostres propis recursos: un Estat propi per a Catalunya, la independència. Si ho fem, si governem un Estat, podrem combatre la crisi i resoldre-la, tindrem les eines i més de 20.000 milions d’euros per fer-ho. Si no ho fem, si continuem com someres a la sínia autonomista fracassada, només podrem parlar-ne, en el buit i la irrellevància. Com que els catalans som dependents, tenim els governants que ens pertoca: impotents.

Alfons López Tena
publicat al diari "El Mundo"

divendres, 27 de maig de 2011

L'Àfrica comença als Pirineus

Avui al matí començava la gresca. Uns éssers reduits a l'animalitat, mal-anomenats antidisturbis, han començat el ball de bastons. A mi m'agradaria saber què busquen (els que emeten les ordres), puix la història ens ensenya que contra la violència només s'alça més violència, generant una espiral capaç d'arribar a cotes de terror inimaginables.

Com han dit els lliurepensadors de SI, "No és la neteja, tampoc és el Barça; són les formes, absolutament inadmissibles".

I és que l'Àfrica comença als Pirineus.

video


Aquí en vé un altre:

dimecres, 25 de maig de 2011

De la llibertat

«L'home lliure és aquell que no està encadenat, ni tancat en una presó, ni atemorit com un esclau per la por al càstig; no és pas falta de llibertat el fet de no poder volar com una àliga, ni no nedar com una balena»

Helvetius

dimarts, 24 de maig de 2011

Sobre "Democraciarealya"

Intentarem (i esperem no quedar-nos en l'intent) fer una crítica del manifest del moviment aquest de la “democraciarealya.es”. Podem trobar-lo a: http://www.democraciarealya.es/?page_id=463

Amb això volem dir que sí, que estem a favor d’una democràcia real... Però no d’una parida hispanocèntrica i anarkopunk internacionalista que acabarà d’enfonsar els catalans.

Les prioritats de la societat han de ser la igualtat, el progrés, la solidaritat, el lliure accés a la cultura, la sostenibilitat ecològica i el desenvolupament, el benestar i la felicitat de les persones.
Tot això és molt maco: jo també estic en contra del càncer.
El problema és com ho fem, quina és la nostra societat, no confondre igualtat amb igualitarisme, solidaritat amb espoliació, sostenibilitat ecològica amb no explotació de recursos... I tot això que passa tant sovint.

Hi ha uns drets bàsics que haurien de ser coberts en aquestes societats: el dret a l’habitatge, al treball, a la cultura, a la salut, a l’educació, a la participació política, al lliure desenvolupament personal i el dret al consum dels bens necessaris per a una vida sana i feliç.
Què vol dir una vida feliç? I una vida sana? Per estar sa no cal saber llatí.
No faré comentaris sobre les faltes d’ortografia. Quin horror.

El funcionament actual del sistema econòmic i de govern no atén aquestes prioritats i és un obstacle per al progrés de la humanitat.
El sistema polític i el sistema econòmic són un obstacle a l’hora d’aconseguir aquestes coses que deien aquí dalt (segons ells prioritàries).
Tenen raó. Emperò la clau rau en com i amb què substituir els sistemes que regeixen el món actualment. Això ja és més complicat, oi, anarkopijos?

La democràcia surt del poble (demos = poble, cracia = govern) així que el govern ha de ser el poble. Però en aquest país la major part de la classe política ni tan sols ens escolta. La seva funció hauria de ser portar la nostra veu a les institucions, facilitant la participació política ciutadana mitjançant línies directes i procurant el més gran benefici per al gruix de la societat, no la de enriquir-se i medrar amb el nostre esforç, atenent només als interessos dels grans poders econòmics i aferrant-se al poder mitjançant una dictadura partitocràtica encapçalada per les inamovibles sigles del PPSOE
Utilitzen la definició tradicional de democràcia, l’etimològica. Obliden emperò que el que tenim al Reino és una democràcia representativa: Més representativa que democràtica.

Comencem amb les preguntes:

Què (o qui) és el poble? (els que estan acampats? Suposo que hi ha gent que no acampa)...

“La major part de la classe política ni tan sols ens escolta”. Qui és la classe política? A qui no escolta? – La clau de la solució, s’entén rau en la participació. Quines línies directes? (suposo que parlen de referèndums.. o potser no).
La política està als servei dels mercats (o això puc arribar a entendre), d’acord.

“Dictadura partitocràtica” PPSOE... Hola, CyU? El que dèiem. Moviment hispanocèntric internacionalista.

L’ànsia i acumulació de poder en un grup reduït produeix desigualtat, crispació i injustícia. Això porta a la violència, que rebutgem. L’obsolet i antinatural model econòmic vigent bloqueja la maquinaria social en una espiral que es consumeix a ella mateixa enriquint a uns pocs i avocant a la pobresa i escassetat a la resta, fins al col·lapse.
L’acumulació de poder provoca això si és mal utilitzat (el poder).

Rebutgem la violència tot i, segons el nostre argument, semblar una conseqüència de l’acumulació de poder. Per tant.. No hi ha acumulació de poder?

Podrien anar a fer la ESO i aprendre a redactar? Això és ple de Bullshit (Harry Frankfurt – On Bullshit).

La voluntat del sistema és l’acumulació de diners, premiant-la per sobre de l’eficàcia i el benestar de la societat, malbaratant recursos, destruint el planeta, generant atur i consumidors infeliços.
La voluntat del sistema.. La voluntat és sistemàtica o humana? Buf...

Els ciutadans formem part de l’engranatge d’una màquina destinada a enriquir una minoria que ni tan sols sap de les nostres necessitats. Som anònims, però sense nosaltres res d’això existiria ja que nosaltres movem el món.
Una màquina, amb engranatges... Bullshit, bullshit, bullshit. (Em recorda als discursos del Mas, on fa comparacions amb vaixells de vela...)

Si com a societat aprenem a no confiar el nostre futur a una abstracta rendibilitat econòmica que mai s’aplica al benefici de la majoria, podrem eliminar els abusos i mancances que tots patim.
I això per on ho agafo?

Es necessària una revolució ètica. Hem posat els diners per sobre de l’ésser humà i hem de posar-lo al nostre servei. Som persones, no productes de mercat. No sóc només el que compro, sinó que també importa perquè ho compro i a qui l’hi compro.
Cert, és necessària una revolució ètica. I també sembla que cultural.. Sobretot en l’educació; verge santa. I evidències vàries, és evident que no sóc només el què compro.


Gràcies per oblidar l’autodeterminació dels pobles, la justícia fiscal, etc.

Gràcies per rebaixar-vos al nivell dels polítics a l’hora de manipular la veritat i generar bullshit. La primera pregunta que us hauríeu de plantejar seriosament és “Què és la Democràcia”, sense pensar en el sistema electoral d’ascendència llatina que tenim al Reino de España, que prouta pena carda.

Perquè aquí només hi ha una cosa evident: I és que s’ha trencat el vincle entre representats i representants. Però si ens manifestem sense una posició clara, i sense les dades objectives a la mà (per les quals ens queixem), no anem enlloc. Som la cosa més manipulable (o ignorable) del món; I això no ho volem, oi?
...Mentrestant, el Govern de CyU a retallar. Per què? Perquè no tenim diners. Per què? Perquè ens els espolien (ROBEN). Qui? Doncs els mateixos porcs de CyU, i els espanyols; tot i que dient els espanyols ja els englobaria a tots.

diumenge, 15 de maig de 2011

A gustos.

Cada uno decide según sus preferencias personales. Unos, en cuanto ven un bien que hacer o un mal que remediar instigarían voluntariamente al Gobierno para que emprendiese la tarea; otros, prefieren soportar casi todos los males sociales antes que aumentar la lista de los intereses humanos susceptibles de control gubernamental. Y los hombres se colocan de un lado o del otro, según la dirección general de sus sentimientos, el grado de interés que sienten por la cosa especial que el Gobierno habría de hacer, o la fe que tengan en que el Gobierno lo haría como ellos prefiriesen, pero muy rara vez en vista de una opinión permanente en ellos, en cuanto a qué cosas son propias para ser hechas por un Gobierno.

J. Stuart Mill, "Sobre la Libertad"
Alianza Editorial, 1996
p. 67

dijous, 12 de maig de 2011

dimecres, 11 de maig de 2011