diumenge, 19 d’octubre de 2008

Et veig, i sento.

Doncs que no sé com mirar-te,
no sé pas que dir-te, ni de que parlar-te,
ni com demanar-te, un bes a la galta.

Enamora't, vull robar els teus llavis, la teua boca plena..
abraçarme a ta cadera, puix tu ets el remei de la meua pena.


M'inspires, m'agrada, m'agrades.. i respiro.
Sentir el cor bategar davall del pit ens fa sentir vius.


-. Guidor

Jo, l'Au Magne, Griu d'esperit noble i lliure, obro aquest flog a dia d'avuí, en substitució a totes les altres pàgines webs.

Aquest serà un lloc per escriure, un cau, d'es d'on cridar als 4 vents, vejam si algú escolta els meus precs.


Cap comentari: