dijous, 30 d’octubre de 2008

Temps

Poc a poc passen els minuts i les hores,
i vaig veient com aquell cel clar d'aleshores,
dóna pas a nuvols grisos, i a fredes ombres,
que fan que el gel penetri en el cor de les persones.

Lentament, passen els dies,
i veig com s'acaben les vides,
algunes d'alegres, altres, de tristes,
de gent que no segueix aquests nous ritmes.

A pas feixuc corren les setmanes,
a set dies, ben contades,
no t'adones pas de res,
i ja ets a fi de més.

ràpidament, però, passen els anys,
i no veiem com ens fem grans,
i la vida ens és llevada,
com el vent, la boira de matinada.

-. D'Or

El temps se'ls envà
les agulles corren,
i sembla que no s'adonen,
de que potser no hi ha demà.


Cap comentari: