dilluns, 10 de novembre de 2008

Intento no decebre't

Ara mateix ho estic intentant.
No decebre't amb les meues lletres,
no causar-te amb mes paraules un espant,
doncs no sé si així, com sóc, m'acceptes,
i això em martiritza ara i avui,
i al llarg dels segles.

Ara mateix el que intento,
és transmetret alguna cosa,
alguna cosa que jo sento,
i que sols puc expressar en prosa.

És un foc que remou mon interior,
fort i fred com el vent del nord,
intens i càlid com la brisa del sud,
Que al meu interior crea un buit absurd.

I és absurd perquè està ple,
està ple de flames gelades,
que inunden les meues entranyes
donant pas a un món serè.

Un món serè de lletres,
de pensaments i d'essències,
que em remouen per tot,
creant fort avalot.

No sé si saps el que et dic,
no sé si et quedes encuriosit,
però jo la ràbia no l'exterioritzo amb despit,
sinó amb paraules boniques sorgides del pit.

Paraules, que no sé si entens,
però espero t'agradin,
Doncs els meus pensaments,
no són com un "pin"
que te'l poses, o te'l lleves
perquè et surt de les cireres,

Els meus pensaments em deixen distret,
m'atordeixen, i em confonen,
així i tot, espero no decebret,
tot i les giragonses que dónen.

-. L'au Magne
Volguer agradar,
fer-se mirar..
és l'esperit d'un amargar,
i l'ànima esquerdar.

Cap comentari: