dimecres, 19 de novembre de 2008

Ho amago, i ho enfonso.. fins que surti

Buit per dins..
un forat ample
que de la terra,
n'arriba als confins,
Un espai insondable,
que res no omple,
però sé del cert,
que és present,
i que rau latent
com aigua al desert,
Un pou d'incertesa,
ple de riquesa..
i també, de pobresa..

Desolat,
és un espai amagat,
no és del meu agrat,
i l'enterro en l'oblit,
dins el meu pit...
Entre parets de gel,
que res no travessen,
però que transparenten..
sé què latent, veient el cel,
aquest espai esperarà,
amb recel,
el seu alliberament,
i en sa fugida,
brillarà com un estel,
iluminant la meua vida.
Sobtadament,
retornarà felicitat,
allò que tant havia anhelat,
però tenia oblidat.

-. D'Or
El camí rau ocult en la foscor,
caminant per viaranys,
busco una resplandor,
que m'ajudi a esquivar els paranys.

Cap comentari: