dijous, 6 de novembre de 2008

Vent de pobresa

Corrent s'abraça a l'estaca,
a terra, ben clavada,
doncs el vent bufa amb ràbia,
la natura s'enfada.

Fort s'aferra allà on pot,
amb la vida encomanada a la sort,
Si el vent se l'emporta,
és home mort.

Aquest vent bufa d'on vol,
portan hombres guerra i dol,
aquest vent, mata la gent,
solament causa patiment.

Aquest vent però,
encara no ha arribat a casa nostra..
car no tardarà a portar la fosca,
i a llevar-nos el que és bo.

I un cop hagi passat..
no ens quedarà ni el blat,
sols l'esperança, d'un nou combat,
que el nostro seny ja té guanyat.

-. L'Au Magne

Cap comentari: