dilluns, 3 de novembre de 2008

Els problemes, pesen.

Després de la pluja surt el sol,
com de la nit passem al dia,
però jo mai present tenia,
que de la felicitat, també es pot passar al dol. 

Quan noteu que us pesen les espatlles,
no us carregueu més el sac o el sarró,
deixeu-lo a terra, vora els marges,
i aneu a buscar un carretó.

Sinó, el més provable és que t'enfonsis,
avall, dins l'arena movedissa,
i açò val més que ho recordis,
doncs passa a tothom,
vagi a missa, o a fer un tomb.

No busquis ajuda en els déus,
ells no baixaràn, si no treballes,
pots buscar ajuda entre els teus,
però et miraràn malament, si no t'esforces.

Cada ú té sons problemes,
i és feina seva solucionar-sels,
doncs quan les castanyes són al foc,
no cremen pas poc.

-. L'Au Magne.

No sé pas on vaig,
no sé pas que faig,
no sé pas perquè,
sol sé que acabaré.

Cap comentari: