dimecres, 5 de novembre de 2008

Malhumorat

Quan t'atures davant del teclat,
fart de feina, malhumorat,
i no sas pas que escriure, puix tot et fa trallar,
val més que ho deixis córrer, i te'n vagis a cagar.

De vegades, reflexiono,
i penso que ningú ho fa,
i es que cada dia me n'adono,
que aquesta societat caurà.

El fet de viure acomodat,
treu aspiracions a la persona,
i sens ganes de combat,
solament es toquen la xona.

I esque si et pares
i tot ho observes,
ràpidament veuràs
que aviat la palmaràs,
doncs la teva vida és curta,
i quasi és nul.la,
i els anals de la història extensos,
i no hi pintem res, tots naltros.

I esque amb el cap a rebentar,
poques coses positives es poden pensar,
i sols allò negatiu et pararàs a observar.

No és estrés, molt menys desinterès,
és la impotència causada per una gent que tot ho ha malmès,
tot ho malmetrà, i fins que no quedi res, no pararà.

-. L'Au Magne

Moments Crítics, on val més no pensar,
i és millor anar a clapar,
que a algú esbudellar.

Cap comentari: