dimecres, 10 de desembre de 2008

Busques, i al final trobes.

Buscant-me a mi mateix,
he conegut una persona,
que ni de lluny m'agrada
i ni tant sols de passada
m'excita o em fa el pes.

Fins ara vivía amagada
en els racons de mon cor,
entre hombres camuflada
i un dia d'aquests,
d'una revolada, quedà desenmascarada,
sembrant dins meu l'horror,
clavant-me una plantofada.

I és que de vegades,
quan busquem profundament,
arribem a parades,
que s'escapen de la nostra ment,
ens destrossen les caselles,
i sen's clouen les parpelles..
de pur cansament.

I es que realment cansa,
el veure que realment,
un no és com la gent pensa,
i que, malauradament,
poc pot cambiar.

Per tant haurem d'acceptar,
que no som perfectes,
ni a l'hora d'estimar,
ni molt menys al crear,
però és en ses defectes,
on rau la nostra bellesa
la qual hem de conservar,
per poguer-nos amar.

-. Lord Guidor
Potser la meva ànima està trista,
però ma conciència rau tranquila,
o això espero, doncs la segueixo,
faig tot el que em dicta,
doncs ella no m'excita,
però em complau i em destila.

Em destila la sang i el cor,
de les impureses del desamor.


Cap comentari: