dijous, 29 de gener de 2009

Al cor d’un remot bosc pirenenc, un mascle de gall fer s’acosta a la femella amb la cua aventallada, les plomes eriçades per tal de semblar més gros i potent, el bec dirigit al cel com dient “atenció, nanos, que jo sóc perillós, aparteu les criatures, que ve el mascle que fa por...”, la cresta més roja que mai, tots els músculs en tensió, fent saltironets per demostrar la seva masculina puixança... 

La femella se’l mira. Serà un bon llavorer, per a la seva descendència? No en neixerà cap de tarat o d’incapaç d’afrontar la dura lluita per l’existència? L’observa atentament, veient el bec alçat, la ploma eriçada, el ventall de la cua... observa si és àgil, si és gros, si és fort, si és assenyat. L’està evaluant, l’està examinant de debò. ...Aleshores, de sobte, el mascle, enardit i excitat per la situació, decidit a conquerir el dret d’ús de la vagina de la futura parella, engola la veu i es posa a cantar “libreeeeeeee, com un urogallo lascivo yo soy libreeeeeeee...”

-. De n'Untikesk, als fòrums debate-Europe.

Quin gran mestre! xD

Cap comentari: