diumenge, 11 de gener de 2009

[Un noi i una noia passegen per un parc..]

Noi; [mig burleta] Si em poso gras i lleig, deixaries d'estimar-me?
Noia;  ... ai... no ho sé ...
[Silenci Incòmode]
Noi; És clar... no es pot deixar de fer una cosa que no s'ha fet mai.

Narrador;
Potser el noi fóu feble al enamorar-se d'ella,
però ell no és de pedra, i la noia és massa bella.
Potser el noi és jove, i no té dominat el cor..
però és que ella... Oh.

-. Guidor
De dins meu sortirà un so;
No serà pas un trist plor,
sinó una alegre riallada.
L'alegria de la vida,
d'una vida aprofitada.

Cap comentari: