dilluns, 23 de febrer de 2009

Vergonya

Quan simplement respiro estic content,
però quan penso m'entristeixo,
m'adono de la crueltat de la gent,
del mal que fan per quatre monedes d'argent,
i, sincerament, m'esgarrifo quan imagino si enlloc de quatre,
en fossin cent.
I és que de vegades m'imagino a tota aquella gent que estimo
venent al diable el cor per tres monedes d'or.
I quan aquest sofriment ja no aguanto,
tot de sobte m'ilumino, em desperto,
i submís, per no patir, simplement respiro.

-. Guillem.
(Çò és només un esbós)

Cap comentari: