dilluns, 22 de novembre de 2010

Només per por.

Sincerament em considero molt jove, i tinc por. Una por que espero no superar mai, per valent o covard que pugui arribar a ser. Tinc por a la dependència.

Hi tinc por com a individu i com a persona; és aterrant el fet que algú o alguna cosa pugui dominar el teu pensament o les teves accions en benefici propi; És contraproduent per l’individu, per la justícia i per la llibertat. I és, per tant, quelcom infame i aterrador que cal evitar de totes totes.

Però no només és això. M’aterra com a contribuent que la meva administració estatal no procuri defensar els meus drets com a ciutadà. M’esgarrifa que l’estructura del meu estat no em reconegui com el que sóc i em vulgui incorporar a una massa genèrica d’individus amb els quals no m’identifico. M’espanta la dependència que com a contribuent pugui tenir envers un estat que no vetlla pels interessos dels meus.

I és per això, potser per covardia, que vull un estat propi. Perquè no em cal ser valent per reclamar-lo.

Cap comentari: