dimarts, 24 de maig de 2011

Sobre "Democraciarealya"

Intentarem (i esperem no quedar-nos en l'intent) fer una crítica del manifest del moviment aquest de la “democraciarealya.es”. Podem trobar-lo a: http://www.democraciarealya.es/?page_id=463

Amb això volem dir que sí, que estem a favor d’una democràcia real... Però no d’una parida hispanocèntrica i anarkopunk internacionalista que acabarà d’enfonsar els catalans.

Les prioritats de la societat han de ser la igualtat, el progrés, la solidaritat, el lliure accés a la cultura, la sostenibilitat ecològica i el desenvolupament, el benestar i la felicitat de les persones.
Tot això és molt maco: jo també estic en contra del càncer.
El problema és com ho fem, quina és la nostra societat, no confondre igualtat amb igualitarisme, solidaritat amb espoliació, sostenibilitat ecològica amb no explotació de recursos... I tot això que passa tant sovint.

Hi ha uns drets bàsics que haurien de ser coberts en aquestes societats: el dret a l’habitatge, al treball, a la cultura, a la salut, a l’educació, a la participació política, al lliure desenvolupament personal i el dret al consum dels bens necessaris per a una vida sana i feliç.
Què vol dir una vida feliç? I una vida sana? Per estar sa no cal saber llatí.
No faré comentaris sobre les faltes d’ortografia. Quin horror.

El funcionament actual del sistema econòmic i de govern no atén aquestes prioritats i és un obstacle per al progrés de la humanitat.
El sistema polític i el sistema econòmic són un obstacle a l’hora d’aconseguir aquestes coses que deien aquí dalt (segons ells prioritàries).
Tenen raó. Emperò la clau rau en com i amb què substituir els sistemes que regeixen el món actualment. Això ja és més complicat, oi, anarkopijos?

La democràcia surt del poble (demos = poble, cracia = govern) així que el govern ha de ser el poble. Però en aquest país la major part de la classe política ni tan sols ens escolta. La seva funció hauria de ser portar la nostra veu a les institucions, facilitant la participació política ciutadana mitjançant línies directes i procurant el més gran benefici per al gruix de la societat, no la de enriquir-se i medrar amb el nostre esforç, atenent només als interessos dels grans poders econòmics i aferrant-se al poder mitjançant una dictadura partitocràtica encapçalada per les inamovibles sigles del PPSOE
Utilitzen la definició tradicional de democràcia, l’etimològica. Obliden emperò que el que tenim al Reino és una democràcia representativa: Més representativa que democràtica.

Comencem amb les preguntes:

Què (o qui) és el poble? (els que estan acampats? Suposo que hi ha gent que no acampa)...

“La major part de la classe política ni tan sols ens escolta”. Qui és la classe política? A qui no escolta? – La clau de la solució, s’entén rau en la participació. Quines línies directes? (suposo que parlen de referèndums.. o potser no).
La política està als servei dels mercats (o això puc arribar a entendre), d’acord.

“Dictadura partitocràtica” PPSOE... Hola, CyU? El que dèiem. Moviment hispanocèntric internacionalista.

L’ànsia i acumulació de poder en un grup reduït produeix desigualtat, crispació i injustícia. Això porta a la violència, que rebutgem. L’obsolet i antinatural model econòmic vigent bloqueja la maquinaria social en una espiral que es consumeix a ella mateixa enriquint a uns pocs i avocant a la pobresa i escassetat a la resta, fins al col·lapse.
L’acumulació de poder provoca això si és mal utilitzat (el poder).

Rebutgem la violència tot i, segons el nostre argument, semblar una conseqüència de l’acumulació de poder. Per tant.. No hi ha acumulació de poder?

Podrien anar a fer la ESO i aprendre a redactar? Això és ple de Bullshit (Harry Frankfurt – On Bullshit).

La voluntat del sistema és l’acumulació de diners, premiant-la per sobre de l’eficàcia i el benestar de la societat, malbaratant recursos, destruint el planeta, generant atur i consumidors infeliços.
La voluntat del sistema.. La voluntat és sistemàtica o humana? Buf...

Els ciutadans formem part de l’engranatge d’una màquina destinada a enriquir una minoria que ni tan sols sap de les nostres necessitats. Som anònims, però sense nosaltres res d’això existiria ja que nosaltres movem el món.
Una màquina, amb engranatges... Bullshit, bullshit, bullshit. (Em recorda als discursos del Mas, on fa comparacions amb vaixells de vela...)

Si com a societat aprenem a no confiar el nostre futur a una abstracta rendibilitat econòmica que mai s’aplica al benefici de la majoria, podrem eliminar els abusos i mancances que tots patim.
I això per on ho agafo?

Es necessària una revolució ètica. Hem posat els diners per sobre de l’ésser humà i hem de posar-lo al nostre servei. Som persones, no productes de mercat. No sóc només el que compro, sinó que també importa perquè ho compro i a qui l’hi compro.
Cert, és necessària una revolució ètica. I també sembla que cultural.. Sobretot en l’educació; verge santa. I evidències vàries, és evident que no sóc només el què compro.


Gràcies per oblidar l’autodeterminació dels pobles, la justícia fiscal, etc.

Gràcies per rebaixar-vos al nivell dels polítics a l’hora de manipular la veritat i generar bullshit. La primera pregunta que us hauríeu de plantejar seriosament és “Què és la Democràcia”, sense pensar en el sistema electoral d’ascendència llatina que tenim al Reino de España, que prouta pena carda.

Perquè aquí només hi ha una cosa evident: I és que s’ha trencat el vincle entre representats i representants. Però si ens manifestem sense una posició clara, i sense les dades objectives a la mà (per les quals ens queixem), no anem enlloc. Som la cosa més manipulable (o ignorable) del món; I això no ho volem, oi?
...Mentrestant, el Govern de CyU a retallar. Per què? Perquè no tenim diners. Per què? Perquè ens els espolien (ROBEN). Qui? Doncs els mateixos porcs de CyU, i els espanyols; tot i que dient els espanyols ja els englobaria a tots.

4 comentaris:

Lordblackadder ha dit...

Bé en a priori, estic completament d'acord amb aquest article d'opnió sobre les protestes que s'han dut a terme a Catalunya i a l'Estat Espanyol en general.

Mai més ben dit demos i Cracia del l'antic grec clàssic els inventors d'aquest sistema polític, que comte perquè només podia votar-hi una 10% de la població d'Atenes al segle V a.c.
Referent al lema dels acampats és en clau espanyola per tant hem d'anar molt amb comte amb això. Perquè això no benefecia la nostra nació catalunya, nosaltres em de combatre la desafecció política en clau Catalana i no Espanyola, el què sucseïxi Espanya a no saltres no ens afecte i també ens afecte, S'ha demostrat al llarg de 32 anys des de 1978 que Espanya no ens benfeciat a catalunya, tenim uns infrastuctures insuficiens i una manca d'inversió criminal, tenin en conte l'expoli fiscal, i dèficit de la aruïnada Geranalitat de Catalunya que els Convergents inteten bucar-hi una solució, La Solució per a Catalunya ha de sempre en clau Catalana, és a dir un estat català, que Madrid reevindiquen més democràcia a nosaltres no ens serveix.

Després de la mort de Franco al Novembre 1975 les restes del franquisme han perdurat fins ara i continuen perduran , la idea de una grande i libre és vigent tant en la dreta com " l'esquerra espanyola" els catalans quan ens manifestem hem de pensar i actuar en clau catalana per alliverar-nos del d'Espanya i la seva herència franquistes.
D'altre banda és lemes internacionalistes tampoc ens beneficien, no incloen el terme Catalunya Nació i rebutjen qualsevol regionalisme. Després d'aquest llarg escrit vull manifestar que la clau és catalunya i els catalans no pas Espanya i els Espanyols

Peu de Ministre ha dit...

Com saps, estic força en contra de tot aquest moviment de Democraciarealya, bàsicament pel seu hispanocentrisme i per les proclames buides al vent (bullshit, les anomenes) que aquests fan.

La gent que està manifestant-se i protestant poden tenir raó en algunes coses, i especialment comparteixo la responsabilitat dels dirigents polítics com a causants de la crisi econòmica i moral que estem patint. L'econòmica a causa de les males decisions preses a partir dels governs de l'Aznar i continuades pel ZP, i la inacció del Tripartit per protegir Catalunya de les debilitats i dependències estructurals (referent al sector de la construcció) que s'estaven formant a Espanya. I la moral per l'apatia i la poca credibilitat que transpiren...

Els empresaris no són més dolents que ells: volen guanyar tants diners com puguin. Estic segur que si es fa una enquesta per veure a quants indignats voldrien que els toqués la loteria (en un lloc i moment que no fos d'especial trempera revolucionària), excepte els anarkopunks més radicals, tots et dirien que la volen: la cobdícia i l'egoïsme són consubstancials a la nostra naturalesa humana, i per tant també als nostres sistemes econòmics i polítics. Som animals que volem sobreviure en primer lloc. Després ja ve la lírica, l'art i l'amor.

Un dels majors problemes que trobo dels indignats, és que tenen una formació humanística massa superior a la formació i mentalitat microeconomètrica (que sol ser nul·la). I potser amb la primera pots pensar causalitats i elaborar un discurs fantàstic, però amb la segona és amb la que trobes les possibles solucions i els efectes que comporta. Vull dir, el problema dels economistes és que han prescindit de la mentalitat humanista i els humanistes han prescindit de la mentalitat econòmica. I crec que la realitat s'ha d'abordar de diferents fronts amb el màxims d'eines possibles.

Cuida't i ens anem veient!

Clidice ha dit...

doncs ... si

Unknown ha dit...

He arribat de casualitat i he de dir que m'agrada molt la crítica que has fet. Constructiva i directa, crec que més d'un s'ho hauria de llegir.
Una abraçada!